Ells no l’entenen. No deixen de colpejar-la. No deixen d’insistir. S’intenta resistir, són més, més forts. Sap que tot el que puguin dir no importarà. Que ella es mantindrà ferma i que res aconseguirà moure-la. Són com éssers de formigó. Per què no ho veuen? Per què no són capaços d’entendre-ho? Incapaços de deixar de jutjar-la? L’assetgen. Són a tot arreu. Avaluen tot el que fa, tot el que diu. Ella opta per callar el màxim que pugui, per aparentar. Ella sembla feliç amb ells, ella sembla ser així. No pensa deixar que la calin fins als ossos, és més forta. Sap lluitar. I en tots els moments en què ha sabut mantenir-se ferma se n’ha sortit. Només una mica més. Tan sols ha de resistir una miqueta més.
by: Amelie Laugsap
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
martetaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ara si puc cumentarr xdd q aquest texttt crec q ja li he pillat de q vaa... o sigui se de on surt xdd
ResponderEliminarme fa ilu entendre textoosss de una escrptoraa filosofa :
va dema ens em de veuree
i resistexxx mantenteeeeeeee fermaaaaaaa :)
mariietta...*
Em sembla que jo tambe se de que va, pero ja t'ho vaig dir, sigues tu, i defensa el que penses, si ets tu sempre, sempre estare enamorat de tu. Ets perfecte, o mes que aixo.
ResponderEliminarI'll stand by you always...! (:
Ho ets tot amor, vui que aixo no acabi mai!
T'ESTIMO MOLTMOLTMOLTISSIM!