A, apassionada, es deixa besar per R. Mentre el llavis d’R freguen frenèticament els d’ella, per la ment d’A comencen a brollar imatges. A intenta concentrar-se desesperadament intentant que R no noti el seu canvi d’actitud. Està massa ocupat per notar un canvi en la seva expressió mentre gaudeix amb el seu cos. A, comença a transpirar. De sobta recorda vagament aquell viatge. Recorda com la mà d’X li acarona el rostre i cada mirada, cada mot. De sobte imagina el que no ha passat, el que vol que passi. Allò que, sense saber-ho, el seu cap planeja al detall. Trobades, converses, petons, que segurament mai es duran a terme. S’intenta convèncer de que és una bogeria. Per què sacrificar tot el que té? Per què deixar-ho tot per una fotesa? La seguretat, la moralitat. Tot pesa més. Ella sap que amb ell no tot serà fàcil, que no són iguals, que no estan fets per estar junts. Avalua, sospesa i analitza. De sobte es sent saturada. Com si no pogués respirar. Sent com un gran pes sobre seu, s’asfixia, hiperventila, sua. No pot pensar... tot és negre. El seu rostre està contret per una ganyota de patiment. Es sent oprimida. Intenta alliberar-se. R no se n’adona, està ocupat gaudint d’ella, d’aquella manera tant dolça i a la vegada apassionada que A coneix tant bé. Entén que no se n’adoni, s’intenta alliberar de les seves mans, càlides, però ell continua impassible. Finalment tensa el cos en un espasme i es tomba bruscament. R, sorprès s’allunya d’ella. A s’aixeca i es retira a un racó fosc de l’habitació. Té la fisonomia descomposta i els seus ulls, humits, deixen que les llàgrimes llisquin fins a la barbeta, on es perden en la foscor del seu cos nu.